Aquesta ha estat la primera diada de Sant Jordi al municipi amb la biblioteca La Ginesta com a referent local de la literatura i el coneixement.

 

El 23 d’abril és, per sí sola, una data assenyalada al calendari de tots els catalans i de les catalanes. És un dia profundament arrelat a la nostra tradició, però també és una diada que no té comparació a cap altre país. Centenars de milers de persones, a l’uníson, declarem la nostra estima per la cultura i sortim als carrers per a obsequiar-nos amb les darreres novetats editorials. Estem acostumats, però hem de reconèixer que no és gens comú.

Aquest ha estat al nostre municipi un Sant Jordi especial. A Begues també ens preuem de mantenir aquesta estima per la cultura en general i per la literatura en concret. I fruit d’aquesta proximitat que sentim pels llibres aviat farà un any es va inaugurar la Biblioteca La Ginesta que celebrava el seu primer Sant Jordi entre nosaltres amb la presència de prop de 500 persones. Voldria aprofitar aquest espai per a agrair la participació de les diferents entitats que prenien part de la diada que, amb el seu esforç, van fer de la jornada un dia magnífic. I també per a tornar-vos a convidar a apropar-vos a aquest equipament i a fer-ne ús.

Els edificis públics, per molt ben plantejats que estiguin, per molt estètics que siguin, només cobren veritable sentit amb el seu ús. Són la casa de tots i de totes, i així m’agradaria que ho entenguéssim. Han estat moltíssimes les persones que des de la seva inauguració han sumat entre els seus hàbits i rutines la visita periòdica a la biblioteca. Però sempre poden ser més, i així aspirem a que sigui, els que s’apropin a ella.

De la mateixa manera voldria animar-vos a conèixer els treballs literaris més recents que han sortit de la nostra població. Permeteu-me fer-vos tres recomanacions de lectura de dues obres d’autors beguetans. “Olor de clor sota la roba” de Maria Guasch i “Juez y parte. Caso Lucía Capdevila” d’Enrique Fernández Campoy són obres nascudes entre nosaltres i, només pel valor afegit que aquest fet ens atorga com a municipi, crec que són lectures que hem de considerar obligatòries.

Convertim la lectura en un hàbit. Amb ella no només ens enriquirem personalment, també ens farà persones més crítiques, amb major capacitat de judici i amb més coneixements. La literatura ens fa, indubtablement, millors vilatans d’un poble millor.