Pels drets civils, per la llibertat i per la democràcia

Lluny de suavitzar-se, el conflicte generat al voltant de les reclamacions de Catalunya per poder exercir el seu dret a decidir el seu futur, encara s’ha tornat al llarg dels darrers dies més cru i difícil. La detenció del que per a molts és i ha de continuar sent l’única persona legitimada per ostentar la presidència de la Generalitat, Carles Puigdemont; l’empresonament de Turull, Rull, Romeva, Bassa i Forcadell o l’increment de les persones exiliades són fets que se sumen a una situació que ja era prou excepcional i greu com per llençar, a més, benzina al foc.

Des del passat 1 d’octubre érem conscients de que des d’una banda del conflicte es considera que la força i la repressió són les úniques vies per a solucionar la situació. Es fa difícil tornar a contenir la ràbia i la indignació. Però és imprescindible i necessari que, un cop més, la nostra resposta continuï sent serena i que segueixi l’esperit democràtic i pacífic que ha guiat tot aquest procés. Qualsevol altra actuació ens prendria a nosaltres la raó i se l’adjudicaria a aquells que fins el moment no han sabut trobar arguments més enllà de la seva obstinació.

Els ajuntaments, els pobles i les ciutats, un cop més hem de ser fonamentals. Ara, més que mai, hem de mantenir-nos ferms en la defensa dels drets civils i dels valors democràtics i ho hem de fer de la mateixa manera pacífica i serena amb la que en tot moment ens hem expressat. Si caiem en les provocacions estarem donant-li la raó a aquells que volen veure en la nostra reivindicació legítima una agressió.

Personalment també sento per moments aquesta mescla d’indignació i tristesa que de ben segur molts de vosaltres compartiu. Per sobre de qualsevol consideració política, és evident que s’està produint una persecució de les persones en base de les seves idees i creences quan pensàvem que els anys de la repressió havien quedat molt enrere. Però si ens perdem en la indignació i renunciem als somriures, haurem perdut la batalla més important.

Ara més que mai és important que tots i totes reclamem que s’acompleixin els drets civils i que no es vulnerin els principis democràtics. Ho hem de fer des de la convicció i a través de totes les vies de protesta pacífica que tinguem al nostre abast. Ho hem de fer portant el nostre missatge de manera clara i entenedora més enllà de les nostres fronteres. Ho hem de fer plens, encara, de quelcom que ni amb cops de porra poden esborrar: l’esperança.