Diu la dita que “no és més net qui més neteja, sinó qui menys embruta” i aquesta és una part del coneixement popular que podem aplicar també a la vida en un municipi i a l’actitud que tots mantenim a la via pública.
És habitual per a tots els alcaldes i alcaldesses que una de les principals preocupacions que ens transmeten els nostres conciutadans sigui l’estat dels espais públics. Tot i no ser la única de les atribucions dels ajuntaments, no podem negar que vetllar per les zones que són compartides és una de les nostres primeres obligacions. Aquests últims anys de crisi econòmica han posat de rellevància una realitat que ja era comuna a bona part de les poblacions: és necessari que tots i totes ens fem responsables de l’estat dels nostres carrers, places i parcs.
La responsabilitat compartida sobre els bens que són comuns sempre ha estat una necessitat. El que l’actual moment revela és fins a quin punt hem de ser conscients sobre la importància de que tots ens fem càrrec dels nostres carrers i del mobiliari urbà que tenim.
Els representants municipals hem de provar de fer un esforç per a explicar als nostres conciutadans la importància que té evitar malbaratar els recursos dels que disposem. Quan embrutem un carrer o quan provoquem un desperfecte en el mobiliari urbà estem incrementant la despesa que paga tant el que llença un paper al carrer com el que no ho fa. Però a més, ens estem obligant a incrementar la inversió en el manteniment de la via pública a costa d’altres despeses que no podem evitar afrontar.
Evidentment tenim la capacitat i la voluntat de mantenir els espais comuns des de l’Ajuntament en el millor estat possible. Però aquest fet no pot ser pres com a una excusa per a no ser cívic, per a que tots no fem la nostra part del treball. Aquesta és una feina compartida perquè viure en comunitat suposa gaudir d’uns beneficis a càrrec de les nostres aportacions realitzades. Els nostres drets existeixen en tant que tenim una sèrie de deures.
No tinc cap dubte de que estem plenament capacitats per a realitzar entre tots aquest esforç. Com deia en començar aquesta reflexió, no es tracta de que tots els beguetans i beguetanes netegem els nostres carrers. Evitar embrutar-los ja seria prou.
