La commemoració del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones ens recorda que tothom juga un paper en l’erradicació de la violència masclista
De vegades podem pensar que determinats problemes no ens impliquen si no en som víctimes o causants. Un exemple evident d’aquesta distància el trobem en la violència masclista. Si no la patim o no l’exercim podria semblar quelcom que succeeix lluny de nosaltres. Fins i tot podem creure que, més enllà de condemnar-la i lamentar-la, poca cosa podem fer.
Per això és tan important que amb l’excusa de la commemoració d’una data com és el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones, el 25 de novembre, reflexionem sobre l’origen d’aquest problema i la nostra capacitat per col·laborar en erradicar-lo. Més enllà dels motius particulars que fan que un home cometi un acte violent contra una dona, també en trobem moltes causes d’origen social.
La manera en què hem estat percebudes les dones i com encara se’ns percep, ens converteix sovint en objectes, en persones al servei dels interessos dels altres, en receptacles d’un suposat amor que està carregat d’egoisme… Quan el cos d’una dona és jutjat socialment, quan som capaços de justificar la gelosia i el control sota el paraigua d’una relació o, simplement, quan neguem a les dones una situació d’igualtat respecte als homes, estem col·laborant a crear un marc social que pot emparar una acció violenta. Més encara, quan som testimonis en el nostre entorn d’aquesta violència a escala verbal o física i ens estimem més mirar cap a una altra banda perquè no és el nostre problema.
Anualment, només a Catalunya, es registren al voltant de 15.000 denúncies per violència contra dones en l’àmbit de la parella i familiar. Amb unes xifres com aquestes no hauríem de pensar que “no és el nostre problema”. Què podem fer, doncs? Denunciem quan siguem víctimes o sospitem que algú n’és al nostre entorn. I si no és aquesta la nostra situació, col·laborem activament amb les nostres opinions i actituds a crear una societat on no tingui cabuda aquest tipus de violència, on les dones siguem reconegudes com a iguals, on no tinguem consideració de propietat o d’objecte per a ningú. Fem sentir la nostra veu per canviar el món.
