En un aniversari com aquest, vull agrair especialment a totes les persones que han dedicat una part de la seva vida a servir Begues. Als regidors i regidores que, des de sensibilitats diferents, han assumit la responsabilitat de representar els seus veïns i veïnes.

Hi ha dates que ens conviden a mirar enrere. Aquesta n’és una: fa cinquanta anys, les llibertats, la participació i les institucions democràtiques començaven a recuperar l’espai que havien estat negats durant la foscor de la dictadura franquista. Aquell procés va néixer als carrers, a les cases de moltes persones que van reivindicar poder viure en llibertat.

Avui la democràcia forma part de la nostra vida quotidiana. Però democràcia no és només votar cada quatre anys. És poder pensar diferent, discrepar, defensar projectes divergents i conviure amb aquesta diversitat. És participar i saber que les institucions són, sobretot, la casa de tots i totes.

I si hi ha un lloc on aquesta democràcia es fa especialment propera és als ajuntaments. Aquí les decisions tenen conseqüències directes en la vida de les persones. Darrere d’un servei, d’un equipament o d’un projecte hi ha necessitats concretes. Per això el municipalisme és tan important: perquè acosta les institucions a la ciutadania.

En un aniversari com aquest, vull agrair especialment a totes les persones que han dedicat una part de la seva vida a servir Begues. Als regidors i regidores que, des de sensibilitats diferents, han assumit la responsabilitat de representar els seus veïns i veïnes.

I també als treballadors i treballadores de l’Ajuntament, els servidors públics que, amb els seus coneixements i el seu compromís, han fet possible convertir les decisions en realitat. Perquè la democràcia necessita urnes i representants electes, però també institucions que funcionin i persones que treballin cada dia perquè això sigui possible.

Ara celebrem cinquanta anys de la fi de la dictadura i el camí cap a la democràcia, però sobretot reconeixem les persones que l’han fet possible. I ho fem sabent que aquesta història continua. Perquè, malauradament, la democràcia no és una conquesta definitiva. És una responsabilitat que cada generació ha de cuidar, defensar i transmetre. En temps de polarització i confrontació, tenim el deure de preservar el diàleg, el respecte i el valor de les institucions democràtiques.

Que d’aquí a molts anys siguin altres generacions les que puguin mirar enrere i valorar que vam saber estar a l’altura del nostre temps. Perquè això voldrà dir que la democràcia continua ben viva.