El consens, els acords i la política han de començar a donar el relleu a la repressió i la crueltat
La celebració de la diada de l’11 de setembre ens ha acostumat al llarg dels darrers anys a posar-nos davant d’escenaris diferents, complexos i, sovint, transcendentals. Enguany no és una excepció i arribem a la Diada Nacional en una situació inèdita respecte al que hem viscut fins el moment com a país.
En primer lloc, i si mirem a com estàvem al 2020, ens hem de felicitar per l’alliberament dels presos polítics. Tot i que no s’ha donat en la situació d’amnistia que haguéssim desitjat els catalans i catalanes que defensem que en cap cas van cometre cap delicte, els indults acaben amb un càstig i un patiment personal que ha estat excessiu. En aquest sentit vull destacar la decisió de la Mesa del Parlament de Catalunya d’atorgar la Medalla d’Honor del Parlament en la categoria d’or a les persones víctimes de la repressió per l’U d’Octubre i als col·lectius jurídics que les defensen. Per a mi és un orgull poder ser-hi present avui en el seu lliurament.
Tot apunta a que ens trobem en un nou espai en el qual el consens, els acords i la política han de començar a donar el relleu a la repressió i la crueltat amb la qual s’ha actuat fins el moment.
Tot i això, no hem d’oblidar tots els greuges que hem patit els catalans i catalanes en els darrers anys, fent-los compatibles amb el tarannà constructiu i positiu que sempre ens ha caracteritzat. Hem de continuar mirant endavant.
M’agradaria que l’arribada de la diada serveixi per a seguir treballant pel projecte de país que vam decidir l’U d’Octubre de 2017 amb la força de la majoria independentista que segueix vigent. Treballem per mantenir viva la flama que van encendre els que ens han precedit, des de l’avui, des de l’ara, i pels nostres fills i filles, per les generacions que han de venir.
Ara i sempre, el cap ben alt i mirem endavant!
Visca Catalunya!
