La Festa de la Gent Gran de Begues ens dóna la possibilitat de posar de rellevància el que han fet i el que fan els nostres avis i àvies per nosaltres
És una realitat que la gent gran cada cop té un major pes a la nostra societat. Per una banda ens trobem amb que es major el nombre de persones que integra aquest col·lectiu i, per una altra, també continua incrementant-se l’esperança de vida. La gent gran és més i ho és durant més temps, la qual cosa fa que les administracions haguem d’incrementar les polítiques que els hi dediquem.
En tot cas, m’agradaria també posar de rellevància el canvi de mentalitat que hem pogut constatar en els majors de 65 anys. No només és l’Ajuntament el que té més present les necessitats de la nostra gent gran, també ens trobem que aquest és un col·lectiu que cada cop és més actiu i viu allò que de vegades s’anomena “segona joventut”.
Els avis i àvies d’avui en dia poc tenen a veure amb els avis i àvies de generacions anterior. Fer-se gran és, en aquests moments, una oportunitat per a continuar realitzant-se com a persona. El temps del que abans no disposaven sembla que torna a les seves mans i, el que és més important, ho fa sense que hagin perdut les ganes i l’empenta per descobrir coses noves. Us convido a que, si teniu l’oportunitat, feu un cop d’ull a les activitats que es programen des de l’Espai Nou per a constatar com de variats i nombrosos són els interessos de la gent gran del poble.
Aquest cap de setmana assolirem un dels punts culminants de l’activitat que se’ls hi dedica amb la celebració de la Festa de la Gent Gran en la seva 32ª edició. Aquesta és una data ben especial ja que ens permet al conjunt de la població retornar una mica de tot el que ens han donat les generacions anteriors. Amb aquesta festa, d’alguna manera, Begues li dóna les gràcies a tots els beguetans i beguetanes que han fet de tots nosaltres el que som. Són els nostres pares i mares, els nostres avis i àvies els que homenatgem i als que dediquem la jornada. Són persones que han fet molt per nosaltres a nivell individual i també a nivell col·lectiu.
No voldria deixar escapar aquesta data sense tornar a reclamar per a ells i elles l’estima i el respecte que es mereixen. Han estat un exemple en el passat i són, també, un exemple de com volem arribar a ser en el nostre futur.
