L’actual legislació promoguda per l’Estat impedeix que els consistoris podem desenvolupar tot el nostre potencial
En el meu últim escrit, al voltant dels pressupostos municipals, feia referència a les dificultats imposades pel govern central que ens trobem els ajuntaments en el nostre dia a dia. Aquesta és una qüestió prou important com per dedicar-li una reflexió, ja que és un problema que ens acaba afectant a tots els beguetans i beguetanes.
Amb un nom aparentment tan inofensiu i raonable com el de Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL), l’Estat aprovava un text que, avui en dia és un dels principals problemes que ens trobem els ajuntaments per desenvolupar les nostres obligacions amb la ciutadania. En el moment en el que va entrar en vigor, al 2014, el govern de Madrid es veia assetjat per 7 anys de crisi econòmica, per les retallades imposades i, a més, el PP es veia involucrat en nombrosos casos de corrupció política.
És important tenir en compte el context ja que, si no es fa difícil d’entendre l’aparició de la LRSAL. Aquesta és una llei que, principalment, posa sota la lupa els consistoris. Posats a assenyalar a algú dels mals que afectaven a l’Estat, aquest es va decidir per desviar el focus assegurant que prendrien mesures per evitar el malbaratament de recursos públics. I ho van fer incrementant la pressió sobre els ajuntaments quan som les administracions públiques que arrosseguen un menor deute. Però, es clar, això era més senzill que senyalar-se a ells mateixos com a responsables de la difícil situació econòmica.
Tots els ajuntaments ens veiem doncs des d’aquell moment en l’obligació d’acomplir amb un seguit de mesures que, independentment de la nostra salut econòmica, escanyen la nostra capacitat d’actuació.
La Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL) provoca que no puguem millorar i créixer com voldríem, i podríem, ja que no ens permet realitzar contractacions ni interinatges ni augmentar la nostra massa salarial. La llei ens impedeix, a més, dedicar el superàvit del que disposem en inversions, ja que necessàriament ha d’anar a eixugar deute. És coherent que un municipi com el nostre que es troba amb un deute inferior al 20%, quan el màxim legal és del 110%, no pugui aspirar a desenvolupar tot el seu potencial?
És comprensible que aquelles administracions que es vegin en perill per una gestió econòmica poc encertada hagin de fer sacrificis, però, quin sentit té que les que som econòmicament solvents siguem castigades sense poder millorar els serveis que oferim?
Aquesta és una legislació feta a l’engròs, que únicament volia maquillar els problemes que assetjaven en aquell moment al govern de l’Estat. Ara, prop de quatre anys després de la seva posada en marxa, és difícil trobar a algú que consideri que la LRSAL ha solucionat alguna cosa. Per a l’Ajuntament de Begues de ben segur que no ha estat una altra cosa més que un pal a les rodes del nostre dia a dia.
