El xiulet que marca el final de temporada

És evident que cada jove esportista o cada equip afrontava el moment amb major o menor satisfacció en funció de la vàlua de les fites assolides. La competició no deixa de ser, aparentment, la principal fita que es marquen aquells que practiquen un esport.

Però dic aparentment perquè només cal aproximar-se a les entitats esportives de la nostra població per a constatar que els resultats no es mesuren a través d’una nota o d’un marcador. El veritable èxit per als clubs esportius de Begues és el treball que realitzen en la formació de persones, de ciutadans.

L’esport que es practica des dels municipis és fonamentalment l’esport que coneixem com a formatiu. I aquest, a més d’iniciar als seus practicants en l’exercici físic, també els alliçona sobre d’altres qüestions fonamentals en el seu desenvolupament personal. A través de l’esport es pot també aprendre el que significa el treball en equip, la recerca dels propis límits, la necessitat de plantar cara a la derrota o la importància de seguir les normes.

Crec que tots estarem d’acord a considerar que totes aquestes qüestions no són menors. És més, si les posem en comparació amb el pes que tindrà a llarg termini haver guanyat una lliga, coincidirem en que el major guardó que es pot obtenir formant part d’un club esportiu és l’adquisició de tots aquests valors.

Per fer-ho possible a la nostra població comptem amb un destacat nombre de persones que dediquen una part important del seu temps, de manera desinteressada i amb molts esforços personals, al funcionament de les entitats esportives. Ells són en bona mesura les estrelles dels nostres equips. Les persones que es troben a les juntes o que seuen a les banquetes. Els pares i mares que acompanyen als seus infants i els animen a continuar esforçant-se. Ells són els que porten a la samarreta, veritablement, el número 10.