L’1 d’octubre ens torna a portar a la memòria el referèndum per la independència
La data de l’1 d’octubre ha quedat indissociablement lligada a la nostra història i a la nostra memòria col·lectiva. Avui, tornen a venir-nos al cap les imatges del poble català vetllant per les seves urnes, per l’esperit democràtic d’aquella jornada del 2017, i m’emociona personalment pensar també en el paper del nostre municipi. Penso en els veïns i en les veïnes que ens vam unir en una idea tan senzilla i tan poderosa alhora com era voler donar veu a tota la ciutadania per a decidir el nostre futur comú.
Els anys transcorreguts més que allunyar-nos d’aquell moment, ens ajuden a posar-lo en valor. Tot i que es van viure escenes de dolor i frustració, avui dia, si més no en moltes persones entre les quals m’incloc, pesa més l’orgull i el convenciment que es va marcar un punt d’inflexió i de no retorn. Malgrat la repressió patida aquell dia i en els següents, avui la qüestió nacional continua oberta. No s’ha aconseguit fer callar, tot i que l’Estat ha fet servir tots els mitjans al seu abast, la veu dels catalans i catalanes que es van alçar l’1 d’octubre. Les nostres reivindicacions continuen intactes en bona part gràcies al que vam viure ara ja fa quatre anys.
Coincideix aquesta data amb la commemoració també del Dia Internacional de la Gent Gran al qual ens sumem també a Begues donant un simbolisme encara més especial a l’1 d’octubre. Aquest col·lectiu és un exemple de resistència. A totes les dificultats a les quals han fet front en la seva vida hem de sumar la pandèmia que des de fa un any i mig els ha colpejat encara amb més força que a la resta de la població. Ens hem d’emmirallar en la nostra gent gran com el millor exemple que podem trobar de capacitat de resistència i d’adaptació a les dificultats. La seva convicció ha de ser també la nostra.
