Protegint als que ens protegeixen

Una de les situacions més delicades que ens deixa la pandèmia és la d’aquells i aquelles professionals que treballen en la cura i l’atenció a la resta de persones. Penso en primer lloc en els sanitaris i sanitàries, en les forces de seguretat, el professorat… però també en les persones que ens atenen als comerços o que ens ajuden a desplaçar-nos en els transports públics. Són treballadors i treballadores que, per la importància dels serveis que ens presten han estat des del primer moment al peu del canó, exposant-se a la malaltia sense deixar de banda les seves obligacions. És més, molts d’ells i d’elles han hagut d’assumir esforços extraordinaris per a mantenir la nostra societat en marxa i garantir la nostra salut, la nostra seguretat, l’educació dels nostres fills i filles o l’atenció als nostres avis i àvies.

Per aquest motiu, l’arribada de la vacuna de la COVID-19 al CAP Pou Torre i a la residència de gent gran Novaurora i l’inici d’un cribatge entre els professionals de les escoles em semblen les millors notícies que hem pogut rebre en els darrers dies. El nostre valor com a societat també es pot mesurar per la manera en la qual cuidem de les persones que ens cuiden.

Voldria doncs aprofitar aquest moment per a tornar a agrair un cop més en nom de tot el municipi el treball que realitzen els treballadors i treballadores que en un moment determinat de les seves vides es van comprometre amb el servei als demés i que han demostrat que ni en els moments més difícils han pensat a abandonar-nos.

Malauradament la resta de notícies que tenim relacionades amb la pandèmia no són, ni de bon tros, tan positives i esperançadores. Els contagis no semblen tenir fre després de les festes de Nadal i tot apunta a que ens trobem davant d’unes setmanes que seran, un cop més, molt dures i complicades. Des de les administracions es continua treballant en trobar un equilibri entre les mesures sanitàries i la protecció social i econòmica, però un cop més l’última barrera de defensa davant de la malaltia l’hem de posar, necessàriament, entre tots i totes.

Tot i el risc de que acabem insensibilitzats davant de les advertències per la seva freqüència, la meva implicació amb tots els veïns i veïnes m’obliga a demanar-vos novament responsabilitat individual i social. Minimitzeu els riscos fins a l’últim extrem. Eviteu contactes laborals, familiars o amb amics sempre que sigui possible. Respecteu les normes establertes i protegiu-vos amb mascaretes, distància social i amb el rentat freqüent de mans. Recordem l’esforç que han fet i continuen les persones que ens cuiden i cuidem-les també.