Els ajuntaments ens trobem en aquests moments amb la necessitat de lluitar contra les imposicions del govern de l’Estat si volem garantir la pervivència del model d’atenció ciutadana que representem.

 

No és la primera vegada, ni sembla que hagi de ser l’última, que ens vegem obligats a lluitar per allò que s’ha demostrat útil i valuós. Un altre exemple el trobem en els reiterats atacs dels que és objecte el sistema educatiu català.

En el cas concret dels ajuntaments ens enfrontem a la reforma dels ens locals a través de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL). Una llei que, en el seu fons i en la seva forma el que ve a dir és: “el dèficit que patim i els excessos en la despesa pública són una responsabilitat dels ajuntaments i ells han de ser els que ho paguin amb una retallada de serveis i competències”.

Perquè és evident que quan és necessari que una institució sigui racionalitzada és perquè fins al moment havia viscut en la disbauxa. Però, sobre quins arguments podem dir que els ajuntaments precisem per sobre d’altres administracions d’aquesta racionalització? Mirem les xifres: els consistoris suposem el 13% de la despesa pública i un 4% del deute. L’Estat és, per la seva banda, responsable del 53% de la despesa i acumula el gairebé el 66% del deute.

I què financem els ajuntaments amb aquest 13% de la despesa pública? Doncs els Serveis Socials, l’atenció a les persones grans o amb dependència, l’ensenyament de 0 a 3 anys, el manteniment dels espais públics, els equipaments esportius, socials i culturals… i un llarg etcètera de qüestions que, en molts casos, hem hagut de fer nostres davant la deixadesa del propi Estat.

Els ens locals som, en definitiva, la primera línia de l’atenció al ciutadà i és aquest model el que es troba en risc.

No voldria donar la sensació de que defujo de l’autocrítica. L’administració, l’administració en general no només la local, ha d’iniciar i aprofundir en un procés que la faci més propera a les necessitats reals del ciutadà i que estableixi vies d’acció més efectives. Però no crec que sigui lícit defugir d’aquesta responsabilitat carregant el mort dels errors col·lectius sobre les esquenes dels ajuntaments. Perquè del nostre funcionament i de les nostres competències depenen serveis fonamentals per a centenars de milers de persones.

És per aquest motiu que l’Ajuntament de Begues ha decidit sumar-se al recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local que promouen les associacions municipalistes. I ho fem convençuts que, protegint els ajuntaments, ens protegim a tots.