Recordar la unió del passat agrícola amb la modernitat és un acte de reverència per les arrels que ens sostenen.

Diumenge vinent, 15 d’octubre, iniciarem a Begues les activitats emmarcades en la Festa del Most d’enguany. Com bé sabeu, els anys anteriors ho hem fet en un cap de setmana sencer, dissabte i diumenge. Un dia amb la missa, les sardanes i les coques beneïdes a l’ermita de Santa Eulàlia, i l’altre amb la mostra gastronòmica a la plaça de l’Ateneu. Enguany, però, encetem una Festa del Most renovada i ampliada.

Així, diumenge vinent ens trobarem a l’ermita de Santa Eulàlia per ballar sardanes amb la cobla Vila d’Olesa i per tastar i compartir les tradicionals coques de santa Eulàlia, després de la missa. Dissabte de la setmana vinent es farà la mostra gastronòmica amb la trepitjada de raïm i el concert de nit que tant d’èxit va tenir l’any passat. A més, divendres de la setmana que ve també hi haurà una caminada de marxa nòrdica que travessarà els paisatges de vinya de Begues.

No cal dir que us convido a tots i a totes a participar d’aquesta celebració encomanada de color, d’aroma i de gust que, no només ens transporta a les arrels vitivinícoles del nostre municipi, sinó que també és una fusió de primer nivell entre passat i present. A mesura que passen els anys, igual com els raigs del sol es filtren a través de les vinyes, la tradició es desplega com un mosaic d’històries antigues i modernes.

Recordar la unió del passat agrícola amb la modernitat és un acte de reverència per les arrels que ens sostenen. Begues, amb la Festa del Most, no només conserva sinó que celebra aquesta ànima. La importància de preservar les tradicions i la memòria no pot ser subestimada. Són aquestes tradicions les que ens lliguen amb el passat, proporcionant-nos una sensació d’identitat i pertinença.

A través de la Festa del Most, Begues crea un espai on aquests vincles se reforcen i es celebren, esdevenint també aparador de promoció de l’economia local i de proximitat que té, en el vi i la gastronomia, la seva essència. Ens recorda que, malgrat els canvis del món modern, les nostres arrels són inamovibles i la nostra herència és un tresor que no només ha de ser conservat sinó també compartit i celebrat.