La planificació de la campanya de poda vetlla tant per la seguretat ciutadana com per la salut dels arbres

 

Entre les característiques que ens distingeixen com a municipi es troba la gran presència d’arbres amb els que comptem als nostres espais públics. Estem parlant d’uns 3.500 exemplars dels quals, al voltant d’un miler són els plàtans que moltes persones identifiquen amb Begues. És una sort i un privilegi ser un municipi amb una gran presència de vegetació al nostre entorn, però també als nostres carrers i espais públics. I també és una gran responsabilitat que no sempre és senzill gestionar.

Ara, que ens trobem tancant la planificació de la poda del nostre arbrat, crec que és un bon moment per tal d’explicar alguns dels criteris que marquen aquesta actuació. És habitual que el desconeixement d’alguns dels objectius que busquem provoqui queixes del veïns que, en alguna ocasió, m’arriben a través d’aquest mateix espai.

El primer que hem de tenir clar és que el propi concepte d’esporga ha canviat en els darrers anys. Temps enrere s’entenia que el bon manteniment dels arbres consistia en que, arribat el moment, se’ls hi havia de tallar les branques de manera dràstica. Segur que tothom té al cap la imatge dels arbres sense fulles, amb les branques serrades. Ara, avui en dia, som conscients que aquesta manera d’actuar provoca seriosos danys en l’arbre. Només hem de veure les cicatrius que presenten sovint en el seu tronc. Aquesta poda és un problema per a la salut dels exemplars i, situacions com la dels arbres caiguts al parc de El Retiro a Madrid, així ho demostren.

L’afebliment de l’arbre no és un problema únicament per a ell mateix, és també un problema de seguretat, ja que és més fàcil que caigui o perdi una branca amb el perill que aquesta situació suposa per als vianants. Per aquest motiu ja fa més de 12 anys que a Begues s’aposta per un model d’esporga diferent a través del què es respecta la forma de l’arbre i no es realitza una poda tan dràstica i, al cap i a la fi, perjudicial.

Moltes veïns i veïnes, acostumats com ho hem estat tots a veure els arbres sense fulles es queixen de que no els podem prou i que deixen anar fulles i fruits al terra embrutant l’espai públic. És cert que aquest és un preu que hem de pagar per buscar un model més respectuós. Però també és un preu petit si el comparem amb tots els beneficis que ens aporten: ombra, salut, millora dels espais públics…

A aquests arguments, tot i que de manera secundària, hem de sumar l’estalvi econòmic que comporta aquesta poda. Enguany, per exemple, haurem d’emprar 50.000 € dels diners públics en aquest concepte, una quantitat que seria molt superior si seguíssim sistemes d’esporga “tradicionals”.

Un cop dit tot això, vull també deixar clara la nostra intenció de continuar millorant i perfeccionant el treball que duem a terme amb l’arbrat municipal. És per aquest motiu que ha estat encarregat a través de l’Àrea Metropolitana de Barcelona un pla de gestió de l’ arbrat de Begues que estableixi les actuacions a desenvolupar durant un període de quatre legislatures.

Davant d’aquest treball per canviar el concepte aplicat en la poda i els esforços que ens suposa com a administració voldria demanar quelcom més que comprensió per les molèsties que pugui patir el ciutadà. Voldria convidar-vos també a canviar vosaltres la manera en que mirem els arbres. Són un guarniment meravellós del nostre municipi, però també són éssers vius que es troben sota la nostra responsabilitat i cura.