Més enllà de la meva condició de dona, em sento especialment orgullosa com a beguetana del paper que ha jugat el nostre municipi com a subseu del IV Congrés de Dones del Baix Llobregat.

 

La nostra població ha completat d’aquesta manera el treball desenvolupat per un congrés que té com a principal objectiu en aquesta ocasió reflexionar sobre el paper que juguem les dones com a agents de canvi social i econòmic. I ho ha fet, amb la jornada celebrada ahir dia 12 de juny, esdevenint el marc per a la reflexió sobre el treball que desenvolupen els diferents Consells de les Dones Sàvies.

Aquest Congrés de Dones del Baix Llobregat arriba, a més, en un context en el que la crisi econòmica ha anat sumant dificultats al llarg dels darrers anys per a un destacable nombre de persones a la nostra comarca. Precisament, al llarg de la presentació de les jornades aquest passat dimarts dia 10 juntament amb sis alcaldesses més de la comarca, tenia la possibilitat de ressaltar aquest fet i la seva major incidència entre les dones. Les xifres són clares i parlen per sí soles: mentre que un 17,7% de les dones baixllobregatines es troba a l’atur, el percentatge d’homes se situa al 14,9%. I a aquestes xifres li hem de sumar qüestions qualitatives com les dificultats que trobem les dones per assolir feines correctament remunerades a jornada completa o l’encara pervivència del paper de la dona com a cuidadora principal d’infants i gent gran al sí familiar amb les dificultats que aquest fet provoca en la seva inserció laboral.

Deixant de banda la innegable capacitat de les dones per a assumir les mateixes responsabilitats a les que pot fer front un home, aquest congrés posa sobre de la taula una qüestió fonamental: la necessitat de comptar amb el 50% de la població, avui en dia marginada dels centres de presa de decisions, per a fer front als problemes que ens afecten a tots com a societat.

Davant nostre se’ns obre la possibilitat de començar a treballar en nous models socials i econòmics que vinguin a resoldre els problemes que els actuals models ens han deixat. Seria un error que no es tingui en compta la capacitat que tenim les dones per a esdevenir també catalitzadors del canvi. Si no aconseguim una participació real en la creació d’aquestes noves estructures ens enfrontem a dos riscos. El primer i més evident és el de perpetuar les desigualtats que avui en dia ja patim. I en segon, la pèrdua de tot el que podem aportar. I és molt.