Aquest passat dimarts, un grup d’alcaldes de sis petits municipis del Baix Llobregat —Begues, Pallejà, Sant Climent de Llobregat, Torrelles de Llobregat, El Papiol i Corbera— teníem la possibilitat de trobar-nos amb el president la Generalitat de Catalunya, Artur Mas.
En el marc d’una recepció privada vàrem tenir la possibilitat de fer-li arribar el nostre agraïment, com a representants d’una part tan poc coneguda per a molts com a significativa de la comarca, pel treball desenvolupat a favor de la consulta.
No voldria en aquesta ocasió aprofundir en una qüestió, el dret a decidir, que ja centrava la meva reflexió de la setmana passada. Però sí que m’agradaria posar de rellevància, de la mateixa manera que ho va fer el president Mas, el paper que juguem els municipis amb menor nombre d’habitants del Baix Llobregat en la definició de la nostra comarca. De la trentena de municipis que trobem a la nostra demarcació, una quinzena som menors als quinze mil habitants. O dit d’una altra manera: aproximadament la meitat del territori del Baix Llobregat és encara una zona reservada per als petits i mitjans municipis.
Potser aquesta perspectiva ens permeti veure’ns a nosaltres mateixos d’una manera diferent. Som una part valuosa del territori. I no només pel pes específic que representem en ell. També ha estat a municipis com Begues on al llarg de les darreres dècades s’ha treballat amb major força, i des d’una perspectiva integradora i plural, per a mantenir vives les nostres tradicions i els trets culturals que ens identifiquen.
Estic convençuda que fins a cert punt així ho entenia també el president de Catalunya en el moment de rebre’ns. Estem en un moment de la nostra història en el que podem demostrar que el vàlua d’un poble no es pot mesurar sota cap altre paràmetre que no sigui la força de la seva pròpia voluntat.
A Begues tenim un coneixement clar del que parlem, perquè sempre ens hem sabut tan petits com capaços d’assolir tots els reptes que ens proposem.
