El 25 de novembre ens torna a convidar a pensar què podem fer per acabar amb la xacra de la violència masclista
Cap forma de violència és comprensible o justificable. Però encara ho és menys quan la violència s’exerceix posant com a excusa l’amor per la persona agredida. Tot i així, per increïble que continuï semblant-nos, és una realitat dolorosament propera i quotidiana: aquestes agressions masclistes existeixen i no sembla que estiguin properes a deixar de donar-se.
Tot i el que hem evolucionat com a societat, malgrat els avenços en tots els àmbits del coneixement que continuen sorprenent-nos, no hem estat capaços d’eradicar aquesta xacra. I aquest és un fet que ens ha de portar a una reflexió de conjunt. Avui, Dia internacional per l’eliminació de la violència envers les dones, és necessari que dediquem, ni que sigui un minut, a la qüestió.
Podríem potser pensar que aquesta és una circumstància sobre la que no podem actuar perquè neix i es reprodueix en la intimitat de les llars, en la vida privada de les dones agredides i dels seus agressors. Però ens estaríem equivocant. Tant les dones que pateixen els maltractaments com els que els hi infringeixen han crescut amb nosaltres, han estat educats al nostre costat i ens creuem amb ells en el nostre dia a dia.
Tots nosaltres podem ser doncs també agents del canvi. A Begues en sabem molt de portar l’educació a tots els àmbits del municipi. Cada persona pot ser una veu que eduqui en la idea de que l’amor és no s’exigeix ni es reclama, sinó que es dóna i es regala. Cada veí i veïna pot retreure les actituds masclistes que ens envolten diàriament i que, per inofensives que ens puguin semblar, es troben en la gènesi de molts comportaments violents. I en última instància, cada beguetà i beguetana ha de saber quan ha de denunciar una situació en la què sospiti que s’està produint una agressió masclista. No existeix ingerència en la intimitat quan algú, emparant-se en la privacitat, abusa de la seva parella o exparella.
En definitiva, avui és un dia per pensar no només en la magnitud del problema, sinó també en què podem fer per posar-li solució. Avui tots hem de fer nostre la frase “ni una menys”.
