La Llei d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera (LOEPSF) obliga el municipi, tot i els seus comptes sanejats, a implantar un pla econòmic i financer
Ja fa anys que des de l’Ajuntament de Begues reclamem un debat rigorós sobre el finançament dels municipis. Per una banda és necessari trobar una fórmula que garanteixi que es disposa de manera estable dels fons adequats per a finançar els serveis que oferim a la ciutadania i que, en masses ocasions, van més enllà de les nostres pròpies competències. Som l’administració més propera i aquella que desenvolupa les actuacions amb un efecte més immediat sobre les persones en àmbits com la formació, la seguretat o la via pública, per esmentar només tres.
Els consistoris, a més, estem subjectes a tota una sèrie de restriccions i de normatives plenes d’incongruències que dificulten en molts casos l’establiment dels pressupostos més adequats per a les nostres poblacions. A Begues tenim un exemple recent. Aquest 2020 la Llei d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera ens obliga a impulsar un pla econòmic i financer tot i que els nostres comptes públics estan sanejats.
L’any passat l’Ajuntament tancava l’exercici amb un romanent de tresoreria de 5.146.652,83 euros, un resultat pressupostari de 2.268.761,31 euros i un estalvi net d’1.323.368,20 euros i el nostre endeutament es troba al 39,21 %, lluny del 110 % que marca com a límit la llei. Però, tot i així se’ns penalitza per l’esforç inversor que es va fer l’any passat. Tot i que teníem i tenim una àmplia capacitat de despesa, se’ns castiga.
Aquest fet, que seria greu en qualsevol altra circumstància, és encara més flagrant en un moment com és l’actual en el qual s’hauria de facilitar fins a l’últim extrem que les diverses administracions podem posar tota la nostra capacitat financera al servei de la ciutadania. L’Ajuntament de Begues ja ha demanat recentment una modificació puntual de la llei per a poder posar tota la nostra capacitat al servei del poble.
En tot cas vull aprofitar aquest espai per a tornar a insistir i demanar una reflexió més àmplia i profunda sobre com hem d’ingressar i gestionar els diners públics els consistoris. Més enllà del propi funcionament com a administració ens estem jugant una part important del benestar dels veïns i de les veïnes.
