La sentència contra el Procés, més que un cop a l’independentisme, és un atac a tota una societat

 

El Tribunal Suprem, amb la sentència contra el Procés, ha culminat un despropòsit que es va posar en marxa amb la detenció dels Jordis. Es condemna durament a un grup de persones que van provar de fer efectiu el mandat majoritari d’un poble. Però ho fan, a més, amb uns arguments que, estiguem o no d’acord amb les aspiracions independentistes, ens haurien de semblar, com a mínim, preocupants.

I es que la sentència considera qüestions com que la resistència no-violenta pot ser considerada dins del delicte de sedició. Crec que és especialment greu, i independentistes i no independentistes hauríem de coincidir, que un tribunal pugui actuar amb aquesta duresa contra moviments socials provadament pacífics. Quina democràcia és aquella que no permet a un poble expressar-se lliurement sense violència? Quin precedent estableix aquesta sentència per a futurs moviments socials?

M’agradaria que tothom dediqués un moment a pensar en això, fins i tot per sobre de les seves pròpies creences polítiques o dels seus sentiments nacionals. La llei no és justa únicament quan es posa del costat del nostres interessos o de les nostres preferències. La llei és justa, única i exclusivament, quan atén a la veritat dels fets provats i demostrables.

En tot cas hi ha encara una qüestió que em provoca més tristor que aquesta manca d’equitat. Hem arribat a aquest punt perquè des de l’Estat no s’ha volgut escoltar a Catalunya i les seves inquietuds manifestades de manera oberta, clara i legítima al llarg dels darrers anys. I arribats al punt en el que estàvem, el poder judicial espanyol tampoc no ha sabut o no ha volgut mostrar la sensibilitat i mà esquerra necessària per a no fer més profunda la ferida i més gran el dany.

Sincerament, a dia d’avui es fa difícil de predir què ens espera en el futur. Però el que tinc clar és que no podem permetre que la duresa amb la qual s’ha tractat al poble català i als seus representants polítics i socials ens faci callar. Fem de la ràbia per la sentència la benzina que faci moure, de manera pacífica, les nostres reivindicacions. Si avui callem els hi estarem donant la raó, estarem assumint que la repressió era la millor alternativa per a l’Estat.