Ens preparem per a posar el punt i final a un curs escolar i ho fem sota la preocupació dels canvis que per al proper haurà de suposar la reforma del sistema educatiu a través de la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE).

 

El ple municipal de Begues posava aquest dimecres, 29 de maig, veu i paraules a aquesta preocupació a través de l’aprovació d’una moció contra aquesta llei i a favor del model lingüístic i curricular de l’escola catalana.

Perquè el que el govern del Partit Popular pretén aconseguir amb aquesta legislació és acabar amb un model que s’ha demostrat efectiu i integrador al llarg dels trenta anys d’escoles catalanes. Estem parlant d’una forma d’educar en la qual l’idioma no només no ha estat una frontera per a dividir, sinó que s’ha aconseguit que esdevingui la principal eina d’integració amb la que comptem a Catalunya. Aquesta llei arriba als nostres centres educatius amb la voluntat de solucionar un problema que, senzillament, no existeix.

Com a catalans, nascuts o no Catalunya, que som els que aquí hi vivim, podem afirmar amb orgull que al nostre país no existeix cap tipus de conflictivitat social, problema de convivència o impediment en el desenvolupament personal i professional que derivi del nostre model educatiu. Crec que seria una minoria la que, fins i tot entre els simpatitzants del PP, podria considerar que la llengua els hi suposa un problema o un entrebanc en el seu dia a dia.

Quins criteris pedagògics persegueix doncs aquesta reforma? Més enllà del que suposa per al nostre model lingüístic estem parlant d’una proposta que deixa de banda l’educació en valors a favor d’un model purament resultadista. O el que és el mateix. Ens proposa un salt enrere en el temps fins a retornar a una escola centrada exclusivament en introduir coneixements al cap dels alumnes. I no una escola que es preocupi també, com succeeix a l’actualitat als centres, per a crear els millors ciutadans i ciutadanes del futur.

A Begues tenim clar quina és l’escola que volem.