No té sentit parlar de transició ecològica si, per fer-la possible, acabem comprometent espais que tenen un paper essencial en l’equilibri ambiental i territorial del municipi.

Hi ha decisions que van molt més enllà de l’àmbit estrictament administratiu. Decisions que poden condicionar el futur del nostre territori i, amb ell, el poble que volem ser. El PLATER, el Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables a Catalunya, n’és una.

Vull deixar-ho clar d’entrada: Begues està compromès amb la transició energètica i amb la necessitat d’avançar cap a un model més sostenible i descarbonitzat. No qüestionem els objectius de les energies renovables. El que defensem és que aquesta transició s’ha de fer tenint en compte les característiques de cada territori i, en el nostre cas, preservant els valors que defineixen Begues.

Per això hem presentat al·legacions al PLATER. Perquè el nostre municipi no és un territori qualsevol. Aproximadament la meitat del terme forma part del Parc del Garraf i una part molt significativa està integrada a la Xarxa Natura 2000. Els espais que queden fora d’aquestes figures de protecció són escassos i, molts d’ells, tenen funcions que van molt més enllà de ser simplement terrenys disponibles.

La plana agrícola que envolta el nucli és un bon exemple. És espai agrari, però també és paisatge, és biodiversitat, és connector ecològic i és una peça fonamental per evitar la continuïtat de la massa forestal i reduir el risc dels grans incendis. És part del nostre model territorial i també de la nostra manera d’entendre Begues.

I és precisament sobre aquests espais on el PLATER planteja bona part de les zones prioritàries per a la implantació fotovoltaica. Creiem que cal revisar aquesta proposta i estudiar primer altres alternatives: cobertes d’edificis, aparcaments, sòls degradats o altres espais ja transformats. No té sentit parlar de transició ecològica si, per fer-la possible, acabem comprometent espais que tenen un paper essencial en l’equilibri ambiental i territorial del municipi.

També demanem una qüestió de justícia territorial. Begues ja fa dècades que acull infraestructures que donen servei a un àmbit molt més ampli: una subestació elèctrica, nombroses línies d’alta tensió i altres infraestructures supramunicipals. Aquest esforç també s’ha de tenir en compte quan planifiquem les noves infraestructures energètiques. La solidaritat territorial no pot significar que sempre siguin els mateixos municipis els que assumeixin les càrregues.

Defensar aquestes al·legacions és, en definitiva, defensar que Begues pugui continuar sent Begues. Un municipi que vol contribuir a la lluita contra el canvi climàtic, però que també vol preservar els seus espais agraris, el seu paisatge, els seus boscos i la seva identitat territorial.

Perquè la transició energètica és imprescindible. Però també ho és decidir com, on i amb quin impacte la fem. I aquesta és la responsabilitat que tenim: contribuir al repte col·lectiu de les energies renovables sense renunciar al model de poble que, entre tots i totes, volem preservar i transmetre a les generacions futures.