La campanya ’21 dies. D’entrada, en català!’ proposa un repte senzill, però transformador: mantenir el català d’entrada en qualsevol conversa durant vint-i-un dies, el temps que els experts consideren necessari per consolidar un nou hàbit.
Al juny posarem en marxa, a Begues, la campanya de foment de l’ús social del català ’21 dies. D’entrada, en català!’. Una campanya que tindrà uns ambaixadors i unes ambaixadores de primera: veïns i veïnes de Begues, d’origen divers i d’àmbits socials diferents, que fan una aferrissada defensa de l’ús del català i que seran les cares visibles d’aquesta campanya.
Que l’estat de la llengua catalana és dramàtic no és un fet subjectiu. Només cal que doneu una ullada a les darreres enquestes per constatar la feblesa en l’ús social de la nostra parla. Us donaré només un parell de dades.
Segons l’Enquesta d’usos lingüístics de la població feta per l’Idescat l’any passat, el 2023 el català era la llengua habitual només per al 32,6% de la població, mentre que vint anys abans era del 46%.
Per altra banda, l’Enquesta sociopolítica 2024 del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), indica que el 53% dels catalanoparlants canvia al castellà per evitar-se problemes, i el 62% es dirigeix en castellà a les persones desconegudes o amb qui té poca confiança.
Són unes dades esgarrifoses que situen la nostra llengua en estat crític. Per treure-la de l’UCI, des de l’Ajuntament hem posat en marxa una sèrie d’accions entre les quals s’emmarca aquesta campanya ‘21 dies. D’entrada, en català!’.
La campanya proposa un repte senzill, però transformador: mantenir el català d’entrada en qualsevol conversa durant vint-i-un dies, el temps que els experts consideren necessari per consolidar un nou hàbit. Volem demostrar que el català és una eina de cohesió, convivència i identitat col·lectiva.
Volem que sigui una llengua viva, útil i compartida, capaç d’unir persones de procedències diverses i d’oferir oportunitats a tothom qui l’està aprenent. Perquè és responsabilitat de tots i totes protegir la nostra parla i garantir-ne la presència al carrer, als comerços, a les entitats i a la vida diària.
Parlar català d’entrada és també una manera d’acollir, d’incloure i de donar l’oportunitat de practicar-lo a qui el vol fer seu. El futur de la nostra parla depèn, sobretot, que la continuem practicant, en tots els àmbits i amb tothom. Si la perdem, deixarem de ser qui som. No deixem que agonitzi i mori, perquè, com deia Josep Carner, la llengua és l’ànima d’un poble.