És un deure col·lectiu, i també un privilegi, cuidar les persones grans. Hem de comptar amb la seva mirada serena, amb els seus consells i amb el seu exemple.
Dimecres passat, 1 d’octubre, vam celebrar el Dia Internacional de les Persones Grans. Va ser una jornada que va inaugurar tota una sèrie d’activitats a Begues adreçades a aquest col·lectiu tan important per a la nostra comunitat.
No hem d’oblidar que nosaltres, com a poble, som qui som gràcies a l’esforç i la solidaritat de tantes dones i tants homes que avui, en la maduresa de la vida, van aportar i encara aporten, energia, experiència i saviesa.
La nostra gent gran és memòria viva, com es demostrarà demà, 4 d’octubre, en la presentació de la tercera edició del projecte ‘Memòries, testimoni viu del Begues d’ahir’. A partir de les sis de la tarda, al Teatre El Goula ens emocionarem amb aquelles beguetanes i beguetans que ens han obert els seus records d’un Begues llunyà.
És un bon moment, doncs, per reivindicar el paper de les persones grans. Són elles qui preserven les tradicions, qui ens ensenyen a estimar el nostre entorn, qui basteixen els fonaments del poble que avui gaudim. Sense el seu testimoni, sense el seu relat, la nostra identitat com a poble seria més fràgil.
Per això cal acompanyar aquestes persones cap a un envelliment actiu. El fet de mantenir-se socialment connectades, de continuar aprenent, de participar en la vida cultural i associativa, és una garantia no només de benestar personal, sinó de cohesió comunitària.
És un deure col·lectiu, i també un privilegi, cuidar les persones grans. Hem de comptar amb la seva mirada serena, amb els seus consells i amb el seu exemple. Perquè volem unes persones grans, no només respectades, sinó també protagonistes.
