Qué podem fer perqué Begues sigui un municipi més cívic

L’incivisme és sens dubte una de les primeres causes que motiva els comentaris que m’arriben a través d’aquest espai d’Alcaldia Oberta. Periòdicament un veí o una veïna em notifica que una part del nostre mobiliari urbà es troba malmesa, que pateix pel soroll que provoquen les persones que viuen a prop seu o que alguns propietaris de gossos no recullen degudament els seus excrements. Són totes elles queixes lícites davants les què sempre procuro mostrar preocupació i proposar una solució que involucri a l’Ajuntament.

Però en el fons d’aquests comportaments es troba una realitat que com a administració no podem controlar totalment: el civisme és una responsabilitat individual que cadascú de nosaltres ha de saber aplicar en el seu dia a dia. No podem vigilar que cada persona llenci les seves deixalles allà on pertoca ni podem fer guàrdia a cada carrer 24 hores al dia per garantir que es respecta la pau veïnal.

M’agradaria convidar-vos en primer lloc a reflexionar sobre quina és la participació que hem de tenir com a consistori. Moltes vegades se’ns fa responsables de que un espai públic hagi estat embrutat o que un joc infantil hagi estat trencat. Evidentment sempre actuem en aquests casos amb tota l’agilitat de la que som capaços per restablir l’estat de la via pública. Però el que no podem oblidar és que el responsable primer de la situació ha estat la persona que ha embrutat o la persona que ha fet un mal ús del joc infantil. És aquí on hem de mirar.

Us proposo doncs que veieu la qüestió com a un problema del que ens hem de sentir coresponsables. L’Ajuntament ha d’actuar i així ho fa. Però també, entre tots i totes, hem de saber difondre la idea de que Begues és casa nostra i que els espais que compartim han de ser respectats al mateix nivell que respectem els nostres mobles, les nostres parets o a la família que conviu amb nosaltres.

També us vull convidar a que quan tingueu constància de que s’està realitzant un acte incívic ho poseu en coneixement de la nostra policia local. Sovint em trobo amb queixes que es produeixen quan ja s’ha fet la destrossa o ja s’ha provocat la molèstia. En aquests casos, més enllà de provar d’arreglar el que d’altres han fet malbé, poc més podem fer.

Com explicava abans, cap municipi disposa dels recursos per establir una vigilància permanent a cada punt del seu territori. I tampoc tindria sentit viure en una societat en que tota la nostra vida pública estigués sota vigilància policial. És per això que la cooperació ciutadana és imprescindible.

Recordeu que sense un compromís individual de cadascun de nosaltres, l’incivisme es pot estendre més fàcilment.