Un cop més la celebració del Dia de la Dona ens convida a recordar que encara tenim motius per continuar reivindicant la igualtat
Un nou 8 de març, Dia de la Dona, ens torna a recordar que encara vivim en un món en el qual no existeix una igualtat real entre gèneres. És cert que és molt el camí que ja hem recorregut en les darreres dècades i és bo que ho tinguem present. El món en el que vivien les nostres àvies i les nostres mares ha canviat i, en molts sentits, és més just per a les dones. Però no té sentit que ens acomodem en el que ja s’ha fet i que assenyalem únicament que la igualtat és més propera del que ho era. El Dia de la Dona ha de servir per posar el focus en aquells aspectes en els què encara existeix una escletxa palpable entre ser un home i ser una dona.
Sóc dona i sóc responsable d’una administració. Aquests dos fets fan que necessàriament m’hagi de sentir més compromesa en la reivindicació d’un món en el que el gènere no defineixi què som, què fem o quant cobrem. Però crec sincerament que aquesta és una lluita que ha de ser una lluita de tothom.
Un dels problemes que afrontem és que bona part dels desequilibris ja no són tan evidents i públics com ho eren. El dret al vot és universal, es persegueix la discriminació per funció de gènere i les dones tenim accés al món laboral. Darrera d’aquesta realitat es troba una altra. Les dones continuen cobrant un 25% menys que els homes, dediquen el triple d’hores que els homes a les tasques de la llar o assumeixen la majoria de contractes a temps parcial. Aquestes són dades tan reals com quotidianes. Masses persones tenen assumit que així sigui i arronsen les seves espatlles pensant “què hi farem”.
Voldria doncs convidar-vos a visibilitzar aquestes i d’altres situacions d’injustícia per qüestió de gènere. La celebració del Dia de la Dona ha de servir-nos per mantenir viu aquest compromís de reivindicar i reclamar que volem una societat en què no existeixin discriminacions per qüestió de sexe. Per provocar un gran canvi social i un canvi de mentalitat és necessària la implicació de grans col·lectius. Fins i tot m’arriscaria a dir que ni tan sols totes les dones del món ho podem provocar. Necessitem de totes les institucions, també de tots els homes i del compromís individual de tots i cadascun de vosaltres.
