Aquesta setmana Generalitat i Ajuntament ens hem reunit amb els propietaris de l’explotació per tal de donar un ultimàtum per a la restauració de la pedrera.

 

El paisatge de Begues manté una ferida oberta que fa anys que havia d’haver quedat totalment cicatritzada: l’antiga pedrera Montau II. A partir d’aquesta setmana ens trobem un pas més a prop de solucionar aquesta situació. Des de l’any 2003 el nostre municipi reclama que es duguin a terme els treballs compromesos, però fins el moment no s’ha aconseguit la reparació de la zona. Amb la voluntat de posar de manera definitiva el punt i final a aquest greuge, el passat mes de març, després de les reiterades reunions mantingudes amb Generalitat i propietaris de l’explotació, reclamava per penúltima vegada i per escrit com a alcaldessa a Direcció General de Qualitat Ambiental de la Generalitat de Catalunya, l’execució forçosa i immediata de la restauració ambiental de la pedrera.

D’aquesta petició neix la reunió que aquest passat dimecres tenia lloc entre representants de l’empresa que havia explotat la pedrera, l’ens de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament per a assolir compromisos definitius. La idea és senzilla: l’actuació ha de dur-se a terme en les mateixes condicions que estaven establertes, amb el menor cost possible per als fons públics del govern català i en el menor temps possible. I crec que ens podem sentir optimistes a que així serà. De fet, la idea és que els treballs s’iniciïn abans de l’estiu.

Crec fermament que ens trobem a prop de desencallar un conflicte que al llarg dels anys ha esdevingut un dels primers problemes ambientals al nostre municipi. Un dels principals bens i patrimonis dels que disposem a Begues és el nostre paisatge. El nostre emplaçament, la nostra situació geogràfica és un dels primers atractius amb els que comptem, i hem de fer tot el possible per a garantir la seva millora i la seva preservació per a les futures generacions.

Dècades enrere existia una altra concepció de l’explotació dels recursos naturals. Vivíem centrats exclusivament en el nostre desenvolupament. Però avui en dia hem arribat a un punt en el que podem veure amb major precisió quins són els efectes que provoca a mig termini aquesta manera d’actuar sobre la natura. És l’obligació de les administracions promoure les polítiques necessàries per tal no únicament de solucionar els problemes de futur, sinó també les errades del passat.