El primer dret que hem de saber preservar en democràcia és el dret a expressar-se lliurament i per vies pacífiques
El passat divendres al vespre des de l’Ajuntament de Begues ens sumàvem, concentrant-nos davant de la casa consistorial, a les mobilitzacions que arreu de Catalunya se solidaritzaven amb l’alcaldessa de Berga, la Montse Venturós. Més enllà de l’evident sentiment de simpatia per algú que es veu perseguida per defensar unes idees que, majoritàriament, també defensem a Begues, ens sumàvem com a ajuntament a aquesta protesta per un principi més essencial: la defensa del dret d’expressió.
Oblidem-nos de que darrera de la seva detenció existeix un jutge. O fins i tot de que existeix una normativa que prohibeix la retirada d’una bandera concreta. L’acte en sí, el fons últim de la qüestió, és una expressió pública de rebuig a uns símbols que moltes persones pensem que no ens representen adequadament. Ni més ni menys. Davant d’aquesta realitat no podem entendre l’actuació contra l’alcaldessa de Berga d’una altra manera que no sigui com a un atac contra la llibertat d’expressió.
Que no ens vulguin enganyar els constitucionalistes, existeixen valors democràtics que es troben per sobre de qualsevol constitució o de qualsevol legislació. De la mateixa manera que no podem acceptar que posar les urnes al servei d’una ciutadania que les reclama pot ser mai un acte delictiu, tampoc ens poden fer creure que manifestar una idea amb una acció pacífica com és la retirada d’una bandera pot anar contra els valors del que suposa viure en democràcia.
Què hi ha doncs darrera d’aquesta detenció? Només es pot llegir com a un capítol més de la judicialització a la que s’està sometent el debat polític a Catalunya. Allà on no es volen fer servir el diàleg i els arguments, es volen emprar els jutjats i les sentències.
Potser que aquells que mouen els fils d’aquesta justícia no han vist que som centenars de milers les persones que hem reclamat als carrers, i que ho continuarem demanant, que volem ser lliures per triar el nostre destí. O potser, d’una manera infantil, es pensen que un a un podran anar posant-nos davant d’un jutge. No serà així, ho podem tenir ben clar.
Ens volen en tot cas acovardir i fer més petits. Volen que els ciutadans i ciutadanes pensin “què no farien amb mi si tracten així a la presidenta d’un parlament o a uns exconsellers o a un expresident català o a una alcaldessa?”. Us voldria doncs avui animar a que us sentiu lliures d’expressar sempre els vostres anhels. La política no es fa en silenci ni el futur es construeix des de la por.
